sábado, 11 de marzo de 2017

EL NOSTRE PART...1

Notar com et donaves la volta, sentir-te a sobre meu i veure de reüll com ton pare plorava, eixe és el meu record a la sala de part. Després, em vaig posar a tremolar, per l'esforç, sentia a ton pare bregar suaument amb la comare perquè ell no volia tallar el cordó i ella l'animava a què ho fes, potser així el van tallar un poc més tard. El va tallar la comare finalment, et van fer el reconeixement i ploraves, el papa, t'animava, jo et sentia darrere meu. I quan tot va acabar, et van tornar a posar damunt meu, movies el cabet, movies el cabet, i de camí de la sala de part a la de dilatació, vas trobar el mugró i començares a xuclar. La comare em va recomanar la postura més adient, i a partir d'eixe moment, vam començar una nova aventura. 

És el meu resum del nostre part, no sé per què li l'he contat al meu fill, m'ha eixit així, potser és perquè és la persona a qui més volem contar-li-ho, és una cosa tan nostra, que hauria d'estar sempre en el nostre record. 

El nostre part, va començar, realment,... no sé quan va començar. Tenia cita perquè estava de 41 setmanes i la idea era provocar-lo, no m'havia plantejat en cap moment, si era bo o no, simplement  confiava plenament en el personal sanitari i feia el que em deien. Ara potser sé més coses. El 25 d'abril avisant només a les iaies, no dient res a la resta de la família, i delegant la feina que tenia eixe dia (que no era poca), el papa i jo ens vam presentar a les 10 en l'hospital. Vaig entrar jo, ell es va quedar fora, em van reconèixer i em van dir que estava favorable (es podria dir d'altra manera), em van posar la via, i crec que cap a les 11, van començar a posar-me un degotador que la veritat no diré el que era perquè diré alguna mentida (no sé, quin medicament era). Tampoc sé el moment en què em van trencar la borsa, però puc dir que aigua sí que va eixir, (quina sensació més estranya!).

El papa estava amb mi, ens alçàvem, miràvem el monitor, res de res, xerràvem, ... va haver un moment que et van pujar les pulsacions i van decidir monitoritzar-te, això em va fer mal. Al papa l'havien fet fora mentre intervenien, i va tornar pobre, marejat, suat, ... conseqüència d'estar fora, sense informació i pensant que alguna cosa no anava bé (no costava res explicar-li i tranquil·litzar-lo). Jo em reia d'ell (pobre), estava massa bé, no tenia dolor, no notava que movia res, ... fins que va venir la comare, cap a la 13 passada i va moure l'esgotador, li va pegar canya, em vaig alçar i mig de peu, mig a la gatzoneta, anava passant les contraccions, (ningú em deia res d'epidural, i jo avant).

Quan van ser més fortes em sentava en el silló i feia "la niña del exorcista", obria, tancava les cames, feia el coll enrere (un quadre, jajaja). Vaig anar al bany tres o quatre vegades, quan tenia contracció al bany recordava nits adolescents de borratxera en els banys de la disco, agafar-te de les parets i que tot et pegue voltes (quines coses em venien al cap, jajaja). 

Total, que en poc de temps de 0 a 100, un poc abans de les 15 la comare em digué: "vols que acabem prompte?" i em va explicar com havia d'espentar, li vaig fer cas, i no podia evitar cridar, però em deien que no passava res. La comare li va dir al papa, veus el cap? (i jo vaig pensar que mentiders), però ell va dir que sí, (tampoc m'ho creia), i a continuació la comare va dir, prepareu-me la sala de parts!!! Ja estaves ací!!! Vam anar a l'altra sala, el poltre, llitera o el que fora, estava trencat i un braç no podia recolzar bé la meua cama (riure per no plorar), total que espentant espentant, vas eixir, vaig notar com et donaves la volta, i ens vam veure la careta per primera vegada. Potser no era el moment en què més guapos estàvem, però per mi ja eres el més guapot del món!!!


No hay comentarios:

Publicar un comentario